Diuen que París és la ciutat de l’amor i deu ser veritat, perquè cada vegada que hi torno descobreixo algun lloc, algun racó, una plaça, un cafè, un carrer…, on no hi havia estat abans i que fan que cada vegada m’agradi més aquesta ciutat i que sempre tingui ganes de tornar-hi.
I és que hi ha tantes maneres de veure la Tour Eiffel…
Doncs si hi ha mil maneres de veure la Tour Eiffel, com hi ha mil maneres d’entendre l’amor…
Ja saps que jo no soc tant de París, jo podria tornar mil vegades a Londres i no em cansaria mai, encara que em vaig quedar amb les ganes de passejar per les Champs Elisees amb solet i calor…
Pero mai oblidare aquella baixada de la Tour Eiffel corrents per les escales a les 10 de la nit mentre plovia a bots i barrals!!
ola carlaS!
jaja veig que de lesplai soc el primee sisi com a de seR!
doncs res aquet disabte ens veurem! i molt maca la fotu ehh jaja i el text es mol macu tambe ehhh o0o0o0o jaja
bueno que vagi b noieT!
adeuuuu!
UltrasMainada!
Paris… l’eterna ciutat on res no és el que sembla… el lloc on tothom acaba anant… sembla com si ningú pogués viure sense haver vist Paris, on tot és nou: només que molts cops hi plou. Però sempre recordaré coses sobre Paris: una pizza a “el patio” les passejades en bus a ple estiu… És genial!!!!
WeeenAs Carless!
Aquesta torree hem sona…
si esque hi vaig estar al mateix lloc la semana després de que hi estiguesis tu!!
I jo era la segona vegada que anava a Paris i tambe ho vaig veure tot més maco que el primer cop!
Potser pel fet de ser un viatge de curs amb l’insti, se’m va fer tot més bonic!
Bueno, que ens vaiem aviat!
AdeuuU
Kuida’T!!