Desconnectar de la rutina, aïllar-se del món, perdre’s a la muntanya, el somriure i inocència dels infants, la complicitat dels joves, el suport de la resta de monitors… Són totes petites coses que fan que quatre dies de dormir poc valguin realment la pena.
Doncs si, anar de colonies significa passar nits sense dormir, portar roba bruta, tenir aquella extranya sensació de m’acabo de dutxar i encara no he fet net… però són uns dies en que t’arribes a sentir tan ple, que totes aquestes petites coses perden importancia perquè no hi ha sensació més gratificant que la de sentir que allà tens tot el que necessites per ser feliç, que no et cal res més, que només amb la companyia d’aquells que t’aprecies de veritat en tens prou.
Les colònies són allò que més desitgem els que vivim en aquest món dels esplais; desconnectar de la rutina de cada dia, fer nous amics, tornar a veure’n els vells, passar-s’ho bé tota l’estona, riure, fer tot allò que normalment no pots fer perquè no et vigilien els pares, ser més independents, aprendre a conviure, desenvolpuar-nos com a persones més lliures… Les colònies són aquell món que mai s’acaba en experiències i que mai és igual a l’anterior, on sempre hi ha quelcom nou i on sempre n’hi haurà. Si els nens no tinguessin colònies no sabria què fer per poder treure’m càrregues de sobre encara que només sigui per alguns dies. I tot això gràcies als monitors que, desinteressadament, ens acompanyen i ens guien en aquest camí tan llarg i ple de bifurcacions que té la nostra vida per arribar al nostre destí final. Moltes gràcies a ells i a tots que fan que aquestes colònies siguin possibles i que nosaltres en puguem disfrutar.
Hola Carles!
Doncs jo sóc un dels joves de l’esplai, i tant jo com els meus amics podem afirmar la grandesa d’unes colonies.
Molts cops acabes cansat de tants dies d’institut, de tants dies de treball, de tants dies d’estrés,… i unes colonias van molt be per oblidar-te’n de tot i per passar-ho be!
Si mes no, en aquestes ocasions sempre acabem vivint nous moments i noves aventures per recordar i per explicar amb el pas del temps.
hola Carlees!
bueno em paso x aki perque aquesta tarda as donat la direccio i volia veure q era tot aixo:)
mola mol la foto de les colonies! van estar molt bé
bueno ya anire pasan perq ara mateix ya no se que mes posar x)
muak!
ei carlesss te akabo de eskribir pero se a borrado el comentario
en general te abia puesto ke el sabado qe viene nos vemos
qe me lo pase mu bien en asturias
i qe tengo muxas ganas de ke llege el verano para irnos todos esos dias
ajajja
enga kuidateeee!!!
Hola a tots!
La veritat és que, la sensació d’estar de colònies és com la sensació d’estar de viatge. Jo, sóc plenament feliç.
És formar part d’una gran família, tot es viu molt més, són 24h pendents de totes i cadascuna de les petites coses, és entregar tot el que tens a les persones que t’acompanyen. Ho dónes tot, però aquestes colònies m’he adonat que, també els monitors, els nens, els amics, t’ho donen tot quan ho necessites.
Mireu la foto d’aquí sobre, aquests són els nostres nens. Sempre ens plantegem que podem fer per tal de que continuïn amb nosaltres, que coses noves els hi podem ensenyar, però … ells també tenen moltes coses per ensenyar-nos, per recordar-nos. I és en les colònies on podem aprendre més mútuament.
Per totes aquestes petites coses, per tots aquests petits moments, només puc donar gràcies per uns amics dels que queden pocs i per uns nens fantàstics, tot esperant que aquestes colònies de Setmana Santa no siguin les últimes que passem tots junts.
Hola carles!
. Doncs re que disabte en veiem ehh que jo per el mati estare a un karting jaja 
alla a guaña 
Bueno aquestes colonies van estar molt bé jaja tots ens-ho vam apssar molt bé. I re aviam cuan tornem a repetir. Que sepigas que laltre comentari estaba mols més currat pero nose com li e donat a la foto i se ma perdut tot llavors pero bueno aqui estem tornant a escriure aiss… Maca aquesta fotu ehh, mas de pasar la que surtu saltant
apaa que vagi mb!
Adeuuu!
Bones Carles!
Dons ja que ens has donat la pàgina web del teu blog, em passo per aquí.
Les colònies a part d’ajudar a desfogar-se de la rutina, i dels pares, ens fan passar uns moments inoblidables i a estar més units que mai, sense messenger, ni televisió, ni mòbils…
Són molts pocs dies, els quals no volem mai que s’acabin, i quan s’acaben encare que sigui només un cap de setmana, s’assent molta enyorança en vers els nostres companys, monitors…
En resum, que és un plaer fer colònies amb aquest esplai, perquè et sents molt acollit, i tot hi fer poc que estic en ell m’hi trobo molt bé. I només dir… moltes gràcies!
Apaa petons!
Quina enveja! jo també volia ser-hi, però n’hi ha que ens preparem per a fer que aquestes colònies no quedin en l’oblit, recordar-les i sobretot millorar-les, algun dia veure com la feina que vam fer serveix per més que passar quatre dies fora, i la gratificació de saber que segurament aquells que s’ho estant passant tant bé de nens, també ho faran de monitors.
Joves!! ànims que heu de ser els pròxims!
Carleees!!
Ja se que faltava jo a aquestes colonies… (i la Alba, és clar), però jo opino igualment.
Perquè la il·lusió que portem tots al damunt quan s’acosten unes colònies no es pot descriure!
També vull dir que, amb vosaltres he pasat moments que mai oblidare (pot ser que soni mot cursi però és veritat!!) i que espero passar moltes més nits dormint en màrfegues al vostre costat!
En fi, tranquil que ja m’aniré passantper aquí, que m’acabo d’assabentar ara d’això!!
Vinga Carles ens veiem el dissabte!!
Petoons!
ola carles!!
T’ha quedat molt bé.
Sobre les colònies puc explicar que m’ho vaig passar d’allò més bé.
Cuatre dies van ser pocsper a mi i per alguns altres també.
Unes colònies que desde feia temps s’esperava.
ESpero que et vagi bé això del blog.
Fins el pròxim dissabte i tots els altres.
Parad ya,q voy a llorar con estos comentarios!!!!muuuuuuuuua
eyyyy estic a casa estudiant un examen per dema.Si si faltavem la miriam i jo alla pero no ens deixaven anar…=(
buenu buenu ke dirte, doncs que son molts moments que pasem alla de colonies i a l’esplai i que encara ens queden molts per viure
i res mes.
Fins dissabte!!!! Petons!!!!(K)
Fa temps, vaig veure una peli anomenada “un lugar en el mundo”… y com molts dels q ja heu comentat… per mi aquest lloc no existeix… per mi aquest lloc són aquests moments, instants de felicitat d’on no voldria sortir mai. Alla on se q soc feliç i on soc el mes similar al q jo puc ser… alla on sento la magia realment… i no es ni ilusionisme, ni imaginària… la magia esta en cadascuna de les persones q m’envolten en aquest ambient… per això, conscient que mai podré agraïr tot el que em doneu, un gràcies a tots els que hi ereu (també aquells que portavem al cor, tot i q no vinguessin). Gracies per fer q desitgi viure cada un d’aquells moments eternament